Passa al contingut principal


PENSAMENT



Reproducció de l'entrevista d'Eva Piquer al filòsof John Berger (Barcelona, novembre 1995) a la revista Catorze:

http://www.catorze.cat/noticia/4981/john/berger/literatura/serventa/vida

on diu, entre d'altres coses:

- Vostè té un domini extraordinari del silenci, quan escriu i quan parla.

El silenci té a veure amb el que no es diu. El secret de l'art d'explicar històries consisteix a establir una complicitat amb el receptor, i aquesta complicitat s'edifica sobre tot allò que no es diu. A mesura què la història avança, la complicitat augmenta.

- És tan important allò diu com allò que deixa de dir.

Per descomptat. Les coses més importants de la vida són indescriptibles. En un text, l'escriptor ha de saber deixar prou espai per a allò que no pot ser descrit amb paraules.


Una post interessant...

Vana és la filosofia que no porta al silenci

La filosofia, com tota classe d'amor, et trasllada, et mou, et porta... La filosofia és l'amor a la saviesa i aquest amor es concreta en una recerca, un descobriment. El procés és prou conegut i el guió està ja molt estudiat. Coincideixen totes les tradicions de filosofia perenne i tots els sistemes de saviesa profunda.

Es tracta d'una ascensió. Cal evolucionar estadi a estadi fins a assolir la veritat. Malgrat hi ha moltes tècniques, estratègies o mètodes per a evolucionar tots porten al mateix resultat: superar l'etapa actual per a immergir-nos en la següent.

Només pot ser filòsof qui estima el coneixement i està disposat a renunciar als seus coneixements. Com en la paràbola evangèlica, cal vendre la col·lecció de les petites perles per a adquirir la més gran i de màxim valor. [...]

Llegiu el post complet a

http://josepmariacarbo.blogspot.com.es/2015/04/vana-es-la-filosofia-que-no-porta-al.html




El silenci en temps de soroll. L'aventura d'aïllar-se del món. Erling Kagge

Edicions 62. col. ‘Llibres a l'Abast’, 144 pàg.

Enmig del soroll de l’era moderna, un assaig narratiu sobre la força del silenci i sobre la importància de construir-nos espais de soledat que ens permetin aïllar-nos del món.

L’aventura, i el plaer, d’aïllar-se del món: «Quan no puc escalar, caminar o navegar lluny del món, li barro el pas. Aprendre a barrar-li el pas al món, a tancar-li la porta, requereix el seu temps. Primer vaig haver d’entendre que la necessitat de silenci és una qüestió primordial, diria que vital. Llavors vaig començar la seva recerca. I allà, al fons, molt al fons, enmig de la cacofonia, dels trànsit de sorolls, dels pensaments, enmig de la música, les màquines, els mòbils, els iPhones, les teles, etc.; allà, molt al fons, hi era, esperant-me. El silenci.»


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA NOTA POSITIVA Un fong comestible devora el plàstic i podria netejar els nostres abocadors.   El poliuretà és un dels productes sintètics més contaminants al món, perquè, un cop que s'ha produït aquest material, és impossible biodegradar-lo. Aquest plàstic s'empra en tots els aspectes de la vida quotidiana, des de mànegues fins a seients per a autobusos. El principal avantatge d'aquest material, naturalment, és que és barat, però el seu cost ambiental és altíssim. Almenys això es creia abans de descobrir el meravellós Pestalotiopsis microspora . El descobriment del "fong menjaplàstic" va ser el fruit inesperat d'una expedició de la Universitat de Yale a l'Amazones. A l'internar-se en la jungla equatoriana, el grup d'estudiants es va dedicar a buscar plantes i a conrear-ne els microorganismes. Un d'aquests, el Pestalotiopsis microspora , és capaç de consumir plàstic, però el més sorprenent és que el fong pot sobreviure una dieta de plàstic