Reproducció
de l'entrevista d'Eva Piquer al filòsof John Berger (Barcelona, novembre 1995)
a la revista Catorze:
http://www.catorze.cat/noticia/4981/john/berger/literatura/serventa/vida
on
diu, entre d'altres coses:
-
Vostè té un domini extraordinari del silenci, quan escriu i quan parla.
El silenci té a veure amb el que no es diu. El secret
de l'art d'explicar històries consisteix a establir una complicitat amb el
receptor, i aquesta complicitat s'edifica sobre tot allò que no es diu. A
mesura què la història avança, la complicitat augmenta.
-
És tan important allò diu com allò que deixa de dir.
Per descomptat. Les coses més importants de la vida són
indescriptibles. En un text, l'escriptor ha de saber deixar prou espai per a
allò que no pot ser descrit amb paraules.
Una post interessant...
Vana és la filosofia que
no porta al silenci
La filosofia, com tota classe d'amor, et trasllada, et
mou, et porta... La filosofia és l'amor a la saviesa i aquest amor es concreta
en una recerca, un descobriment. El procés és prou conegut i el guió està ja
molt estudiat. Coincideixen totes les tradicions de filosofia perenne i tots
els sistemes de saviesa profunda.
Es tracta d'una ascensió. Cal evolucionar estadi a
estadi fins a assolir la veritat. Malgrat hi ha moltes tècniques, estratègies o
mètodes per a evolucionar tots porten al mateix resultat: superar l'etapa
actual per a immergir-nos en la següent.
Només pot ser filòsof qui estima el coneixement i està
disposat a renunciar als seus coneixements. Com en la paràbola evangèlica, cal
vendre la col·lecció de les petites perles per a adquirir la més gran i de
màxim valor. [...]
Llegiu el post complet a
http://josepmariacarbo.blogspot.com.es/2015/04/vana-es-la-filosofia-que-no-porta-al.html
Edicions 62. col.
‘Llibres a l'Abast’, 144 pàg.
Enmig del soroll de
l’era moderna, un assaig narratiu sobre la força del silenci i sobre la
importància de construir-nos espais de soledat que ens permetin aïllar-nos del
món.
L’aventura, i el plaer,
d’aïllar-se del món: «Quan no puc escalar, caminar o navegar lluny del món, li
barro el pas. Aprendre a barrar-li el pas al món, a tancar-li la porta,
requereix el seu temps. Primer vaig haver d’entendre que la necessitat de
silenci és una qüestió primordial, diria que vital. Llavors vaig començar la
seva recerca. I allà, al fons, molt al fons, enmig de la cacofonia, dels
trànsit de sorolls, dels pensaments, enmig de la música, les màquines, els
mòbils, els iPhones, les teles, etc.; allà, molt al fons, hi era, esperant-me.
El silenci.»
Comentaris
Publica un comentari