Passa al contingut principal
EL LLIBRE






































MIRADES

Associació poètica Vers i Revers

Salvador Barrau / Joan-Ignasi Elias / Xavier Martí / Mingo Meseguer / Teresa Tarrida

Editorial Cronos. Barcelona, 2020, il·lustrat.

Pendent de Presentació

 

Antologia poètica en què la Mirada ens permet establir connexió, segons la voluntat de cadascú, amb els altres i amb nosaltres mateixos mitjançant la mirada interior. [...]

Tot partint de les diferents perspectives d'enfocament, Vers i Revers s'endinsa en les intimitats de la mirada poètica, amb les llums i les ombres que aquesta genera de manera intensa, amarada de paraules i silencis, amanida de raons i de somnis.


Aquí, uns tasts:

> Salvador Barrau     [haikú]

            Sublim és l'alba 

            com un bany de vida neix. 

            Símbol de dona d'aigua.










Separen els llavis.

Solament la brisa fresca.

La roja cirera.

                                                          


> Joan-Ignasi Elias    [Fragment de "Blancor"]









Siluetes irredempts a la matinada. Llums enllà, aigües aterrides albiren el desastre. Broto des de la nebulosa que m'assetja i m'enfilo en arriscades tiges de serenor immutable quan les molècules de l'abisme s'enllacen en perversitat perpètua.



> Xavier Martí    [Fragment de "Nocturn"]












Pur ocell de la nit.

Negra nit de l'ocell pur.

Plomes tendres de l'ocell

que acaronen la nit.

Ulls purs de l'ocell.

Vol pur dels estels de la mirada.

Vol solitari de l'ocell

que fereix la son dels estels.

Puresa.



Mingo Meseguer    ["El futur arrecerat vora un temps que sobreviu sobre un llit d'estima"]









Sinònim d'esclat,

una vida clamant llum

es regira en mi.

Resplendirà com el sol

cada part de llur camí.



Teresa Tarrida    ["No-res"]










Quan la vida t'apressi al capdamunt

del camí clos, ai!, el pes del llot

en unes mans tan buides.

Que cada instant,

que cada gest,

que de temps n'hi ha hagut

per llaurar els mots del darrer vers.

D'això parlem.

Si en pot arribar a ser de fosca la nit

clara a les parpelles!
















Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA NOTA POSITIVA Un fong comestible devora el plàstic i podria netejar els nostres abocadors.   El poliuretà és un dels productes sintètics més contaminants al món, perquè, un cop que s'ha produït aquest material, és impossible biodegradar-lo. Aquest plàstic s'empra en tots els aspectes de la vida quotidiana, des de mànegues fins a seients per a autobusos. El principal avantatge d'aquest material, naturalment, és que és barat, però el seu cost ambiental és altíssim. Almenys això es creia abans de descobrir el meravellós Pestalotiopsis microspora . El descobriment del "fong menjaplàstic" va ser el fruit inesperat d'una expedició de la Universitat de Yale a l'Amazones. A l'internar-se en la jungla equatoriana, el grup d'estudiants es va dedicar a buscar plantes i a conrear-ne els microorganismes. Un d'aquests, el Pestalotiopsis microspora , és capaç de consumir plàstic, però el més sorprenent és que el fong pot sobreviure una dieta de plàstic