ROSTRES I PENSAMENTS
Casanova, Giacomo Girolamo (Venècia, República de Venècia, 2
d'abril de 1725 - Castell de Dux, Bohèmia, 4 de juny de 1798).
Home típic de la il·lustració
setcentista, epicuri i racionalista, és recordat sobretot -potser injustament-
per la varietat i quantitat de les seves aventures galants, encara que val a
dir que la seva vida eroticosentimental va ser tan intensa que, més dos segles
després de la seva mort, el seu nom encara és en molts idiomes europeus un
sinònim d'excel·lència masculina en l'art de la seducció de dones. Un veritable
‘casanova’, però, no només conquesta, sinó que també coneix, inventa i gaudeix
la vida.
A jutjar pel desdeny dels seus paisans,
Casanova no hauria d'haver passat a la Història, però es tracta d'un dels
personatges més intrigants i apassionants de tots els temps, encara que els
seus veïns no l’han recordat fins fa ben poc, el 2018, amb un museu a la
ciutat, i han guardat silenci al voltant de la figura de l'il·lustre llibertí
que, a més d'un seductor de dones, també va ser un intel·lectual eclèctic i
enciclopedista que va escriure poesia i comèdia, que es va interessar per la
filosofia i la medicina, així com per les pràctiques esotèriques i les ciències
ocultes.
A més, d'interrompre successivament les carreres eclesiàstica i militar, viatjà per tot Europa i va ser
amic de molts grans personatges del seu temps, com Voltaire, Mozart, el papa Climent XIV,
l'emperadriu Caterina la Gran de Rússia i Lluís XV de França. I
Entre els seus escrits, podem destacar Histoire de ma fuite (1787-88), que
narra la seva fugida de la presó anomenada dels Ploms de Venècia, on era reclòs
acusat de pràctiques ocultistes (1755) i d’on aconseguí una espectacular evasió.
La seva autobiografia Histoire de ma vie és considerada com
una de les fonts més autèntiques sobre costums i normes de la vida social
europea al segle XVIII. El 17 de novembre de 1797, al final de la seva vida va
escriure en francès una carta de resposta a Cecilia de Roggendorf titulada Compendi de la meva vida, en la qual fa
un resum de la seva vida a petició de la destinatària. Al final, Casanova diu:
"Aquest és l'únic compendi de la meva vida que he escrit i autoritzo que
se'n faci l'ús que es vulgui. No tinc vergonya de res". No va arribar a
acabar aquestes memòries, ja que va morir abans. En el seu significatiu pròleg, hi va deixar
escrit “Començo declarant al lector que en tot allò que fet en el curs de la
meva vida, bo i dolent, estic segur d’haver merescut elogis i censures, i que,
per tant, m’he de creure lliure, i que entre els turments de l'infern, cap
sacerdot ha esmentat mai l’avorriment."
"En una època en què els homes prenien el que volien, Casanova
sabia com preguntar primer. Casanova també va tenir cura de preguntar què
volien les seves dones i estava segur de satisfer-les tant intel·lectualment
com sexualment. No només va ser el primer anomenat ‘Ladies Man’, sinó que va
ser el millor, i cada gigoló o autodenominat Don Joan des de llavors ha estat
imitant el que Casanova va perfeccionar".
D’altra banda, la figura de Casanova ha
inspirat un gran nombre d'obres en diversos gèneres, que n'han fet objecte de
reflexió o recreació. Hom pot esmentar la novel·la d'Arthur Schnitzler Casanovas
Heimfahrt ('El retorn de Casanova', 1917). Schnitzler (Viena, 1862-1931) va
formar part de la rica i culta burgesia jueva que va incidir amb força en la
vida cultural europea a cavall entre els segles XIX i XX. Le seves obres revelen
una extraordinària modernitat tant en l’ordre psicològic com en el merament
formal. Introductor del monòleg interior en la literatura en llengua alemanya, és
un dels escriptors més significatius de finals de segle.
La realidad de Giacono Casanova és una novel·la-assaig de José Hurtado Cobles, que versa sobre l'amor,
la passió i altres debilitats humanes, amanides amb un pessic de romanticisme,
llibertinatge i il·lustració, que van aflorar al voltant de la relació que
Casanova va mantenir durant la seva agitada vida amb tres de les seves més
notables amors. Tres històries verídiques basades en fets i dades reals i que
parteixen d'una traducció fidel de la correspondència i altres documents
personals trobats a la seva mort al Castell de Dux (actual República de
Txèquia), llit dels seus últims anys.
En el cinema, hi trobem quatre pel·lícules que s'han fet sobre ell, on grans actors li donen vida a cadascuna d'elles. Són de molt diferent to i per a diferents gustos, però recomanables per endinsar-se en la vida i l’ambient que va viure el personatge:
El
Casanova de Fellini
Dirigida el 1976 per Federico Fellini.
Es va rodar en els estudis Cinecittà, a Roma, i va guanyar un Oscar al millor
vestuari. Donald Sutherland dona vida a un Casanova una mica esperpèntic,
"molt Fellini".
La pel·lícula és una adaptació de l'autobiografia
de Giacomo Casanova Histoire de ma vie,
i narra com sent ja un vell bibliotecari del castell del Dux, a Bohèmia,
recorda la seva vida, plena d'històries d'amor i d'aventures. Ancià, sol i
desesperat, rememora els seus apassionants viatges de joventut per totes les
capitals d'Europa.
La
nit de Varennes
El 1982, Ettore Scola dirigeix Marcello
Mastroianni, que encarna un Casanova que viatja en aquesta mateixa ruta al
costat dels monarques, el patriota americà Thomas Paine, el novel·lista francès Restif de
la Bretonne i una de les dames de companyia de la Reina.
El 20 de juny de 1791 els reis de
França, Lluís XVI i Maria Antonieta, van tractar d'escapar-d'un París en plena
revolució per sumar-se a aliats de la monarquia que els esperaven per rescatar
als afores de França. Finalment, van ser arrestats a Varennes. L'incident va
causar una popular desconfiança i odi cap als monarques.
El
retorn de Casanova (1992), d’Édouard Niermans, amb guió de
Jean Claude Carrière, interpretada per Alain Delon i Fabrice Luchini (nominat a millor actorr secundari dels premis Cèsar).
En l'esperit de la commedia dell'arte,
un Casanova envellit i qui podria acontentar-se de seduir amb facilitat la seva
llogatera, és empès per la seva vanitat a intentar conquistar una jove, cosa
que el durà a una desgràcia.
Casanova
Pel·lícula de 2005 dirigida per Lasse
Hallström i protagonitzada per Heath Ledger. Destaquen l'ambientació i els
decorats, ja que està rodada íntegrament a Venècia.
L'argument ens explica com, per primera
vegada a la vida, el llegendari Casanova està a punt de conèixer a la seva
forma de la sabata: una bellesa veneciana, Francesca, que fa el que fins ara
ningú s'havia atrevit: rebutjar-lo. Després d'una sèrie d'estratagemes i
diversos canvis d'identitat, Casanova aconsegueix interessar Francesca. Però
està jugant al joc més perillós al qual s'havia enfrontat fins ara, en el qual
no només arrisca la seva vida i la seva reputació, sinó també la seva única
oportunitat d'aconseguir l'amor veritable.
La Remarca
Giacomo Casanova va ser un triomfador en societat i en les alcoves, però també un pensador lúcid i un defensor de la llibertat individual i del dret al plaer dels sentits, que va trencar amb les convencions i els prejudicis del seu temps: "Reconeixent que durant tota la meva vida he actuat més a impulsos dels sentiments que obeint el resultat de les meves reflexions, he cregut reconèixer que la meva conducta ha depès més del meu caràcter que de la meva raó, que habitualment han estat oposats, i, en els seus xocs constants, mai no em va semblar tenir una raó a l'altura del meu caràcter ni un caràcter a l'altura de la meva raó." ◄
Comentaris
Publica un comentari